Susto!!!

Finals de Març, ja portava unes quantes sessions de gimnàs (cinta, elíptica i bici estàtica) preparant-me per la que seria la meva primera prova d'esforç.En tenia ganes, la veritat, perque si bé és cert que més o menys sempre he fet esport (mai de forma "pro") mai m'havia preocupat massa pel meu estat físic.

La prova era el dia 3 d'abril.

Just una setmana abans (27/03) vaig tenir un "susto".

Aquell dia em vaig despertar d'hora per anar a currar i desseguida vaig notar que alguna cosa no anava bé. Em notava el cor i no m'agradava gens. (oi que ara tu no t'estàs notant com batega el teu cor?, "pues eso), mal rotllo).
Vaig anar a currar i, entre la feina i el passar de les hores, vaig oblidar-me una mica del tema.
Va ser per ta tarda quan, estant al menjador de casa, em notava molt xafat i, seguin els concells de la Eva, vaig anar a urgències de la Teknon.

Pensava que seria un "pim pam" i que em deixarien llest aviat.Però NO.

Bueno, tampoc m'alargaré massa, no em vull fer pesat.

Em van pendre la presió, em van fer un electro (aquí ja pensava que em deixarien marxar), una ecocardiografía i finalment, em van "xispar". Que vol dir??? Doncs que, de rotllo peli de metges, em van fotre una reanimació amb dues plaques d'aquelles al pit (previa anestèsia, clar!). Total que, tal com em va explicar el metge, em van fer un reset. Amb un sol "xispasso" va ser suficient perque el cor tornés al seu rtime normal.

La conclusió va ser fàcil:aixó et pot tornar a passar demà, d'aquí 10 anys o no tornar-te a passar mai més.Has de seguir amb la teva vida normal.

Dit i fet.Volia passar aquest dia tan mogudet i tornar a la rutina diaria i així ho vaig fer.

El dia 3 arribo a la prova d'esforç i quan els hi vaig explicar tot el que havia passat em van enviar cap a casa sense volfer fer-me a prova.....tant temps esperant....A partir d'ara, em van dir, ves amb més calma.

Després, passats uns dies, vaig tornar a veure al Doc. Ríos i quan li vaig explicar em va dirigir a una cardiòloga que em va posar un Holter durant 24h i tot va sortir bé. I punt, ja està, ja me n'he oblidat.

Març 2012. Canvis de plans.

Conmençava el meu mes de març, tranquilament, ja anat kurrar, amb les meves sessions de gimnàs i alguna caminadeta que altra per la ciutat.

Mentrestant intentàvem anar fent una mica de calaix mentre buscava ofertes deseperadament per anar a NY (eren dies de kayak, tripadvisor, booking....buffff...quan estrés).

Però el que començava sent un mes d'alló més tranquil va acavar revolucionant-se al final.

Mentre un dia anava caminant vaig passar pel davant del Taulé de Passeig de Sant Joan i em vaig "enamorar" d'una moto que tenien a l'aparador.......bufffff....però quina moto és aquesta??? No vaig voler entrar a preguntar ja que algun cop que hi havia entrat m'havien tractat fatal.

Però no me la podria treure del cap i vaig anar a Motos Miarons, del carrer Còrsega, a veure-la i em va encantarrrrrrrrr. Vaig parlar amb el paio de la botiga (molt amable, per cert), vem fer números i la cosa semblava que era possible. Vaig posar la Kawa a la venda (la vaig vendre en una setmana) i, dit i fet, el dia 20 em donaven la meva flamant Honda NC 700X.

Però el canvi de moto no va venir sol, no podia venir sol. Va venir acompanyat d'un canvi substancial en el tema de NY. Enlloc d'anar els dos, sols, a NY a l'octubre aniriem els quatre (Eva, Maria, Irene i jo) a Eurodisney a finals d'abril. Ens venia molt de gust, la veritat. D'aquesta manera ens podien sortir els números. No voliem anar a NY de qualsevol manera.

Recuperant-me de l'artroscòpia

Vaig estar un mes de baixa laboral pel tema de la recuperació de l'operació. Pot semblar molt temps, a mi m'ho semblava, però realment és necessari un temps per tornar a fer funcionar el genoll amb normalitat, res de caminar massa, res de moto, res d'anar a kurrar i res que no sigui recuperar el genoll.

Després de parlar amb el Doc.Ríos i comentar-li les meves ganes de posar-me a còrrer quan abans millor em va recomenar que veiés al dun altre metge....més metges???....bufffff....però en aquest cas era un metge que "molava" ja que era un metge de medicina esportiva que, segons el Ríos, em posaria en forma per còrrer la cursa de bombers i tot el que volgués.

Total que a finals de Febrer em vaig visitar amb ell, amb el "nou metge", un altre "Doc." a la meva vida.El seu nom Daniel Brotons. Igual que el Ríos, una canya. Amb metges així dóna gust anar a visitar-se.

La primera presa de contacte amb el Brotons em va agradar, vem estar parlant sobre el qué volia, el qué esperava de mi mateix i el qué pensava ell que podia fer per millorar. Primer de tot, deixar la recuperació "de mútua" i començar a anar al gimnàs i, a poc a poc, anar fent cinta, bici estàtica i aquestes coses.

Un mes més tard em volia tornar a veure per fer-me una prova d'esforç (3 d'abril/12).

Ja me va dir que per arribar a la cursa de bombers ho veia fotut però que no em preocupés, que hi ha mil curses populars més i que, amb calma, les podria acabar corrent si volia.

Recuperació...

...i més recuperació.

Les estones "mortes" de recuperació les vaig aprofitar que acavar de llegir el llibre del "mariner" Albert Bargués "Paraules al voltant del Món" on explica el que va viure en la seva participació a la primera Barcelona Ocean Race (volta al món "a2" amb inici i final a Barcelona).

També em vaig llegir El llibre de la marató de TV3 del 2011.

Arriba l'any dels 40...

Ja hem començat el 2012, l'any dels 40.

Arribar als 40 anys no és qüalsevol cosa i s'ha de celebrar i/o planificar com cal.

Quina millor forma hi ha per celebrar la quarentena (meva i de la Eva) que fer un viatge "dels grans", un viatge que portem temps amb ganes de fer.NY ens espera. Però anar als USA no és barat, per més que diguin, i haurem de fer un bon calaix i estarar-nos d'algunes coses. S'intentarà.

Un altre objectiu per aquest 2012 és intentar arribar de la millor forma possible a la frontera "del 4" i, per aixó, em vaig posar en mans de metges. Més concretament en mans del "Doc" Ríos. El genoll dret em provocava moltes molèsties al caminar i, després d'algunes proves, finalment, a finals de gener, em van fer una atroscòpia. De fet, quan em van "atroscopiar" l'altre genoll (ferà uns 10 anys) ja em va dir el Doc. que, tard o d'hora, s'hauria d'actuar en el dret.

La idea inicial era operar, recuperar-me i posar-me a còrrer.

Hores després de l'operació.

Ja a casa, amb le grapes tapades.

Feia temps que estava parat en el tema dels esports i ara em picava la curiositat del còrrer. Veure tanta gent corrent pel carrer em feia pensar que alguna gràcia deurien trobar-hi i tenia ganes de  provar-ho. Volia fer la cursa de bombers (22/04/2012). Vist com van anar passant els mesos em vaig adonar que habia estat una previsió massa optimista.

Tot el tema del genoll i tal ja el tenia més o menys previst abans de començar l'any però el que no tenia gens previst era posar-me en mans del dentista i......bufffffff.....m'he passat tot l'any anat al dentista (que si endodoncia, que si genives, que si més endodoncia i més ...) però, no patiu, no us en parlaré del tema, que no mola.